Erving Goffman

Infotaula de personaErving Goffman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1922 Modifica el valor a Wikidata
Mannville (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
President de l'Associació Americana de Sociologia
1982 – 1982 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Toronto - Grau en Arts (–1945)
Universitat de Manitoba
Universitat de Chicago - sociologia (–1953)
St. John's High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSociologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósociòleg, escriptor de no-ficció, antropòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEviatar Zerubavel Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGillian Sankoff (1981–1982) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlice Goffman Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 149 Find a Grave: 9711947 Modifica el valor a Wikidata

Erving Goffman (Mannville, Alberta, 11 de juny de 1922 - Filadèlfia, 19 de novembre de 1982) fou un sociòleg canadenc.

Goffman va ser el 73è president de l'Associació americana de sociologia (American Sociological Association). L'aportació més gran de Goffman a la teoria social és en el camp de la interacció simbòlica en la seua forma de la perspectiva dramatúrgica. Goffman la va enunciar l'any 1959 amb el llibre The Presentation of Self in Everyday Life i la va anar desenvolupant al llarg de tota la seua vida, al costat del concepte d'institució total. Les altres obres importants de Goffman inclouen Asylums (1961), Stigma (1963), Interaction Ritual (1967), Frame Analysis (1974) i Forms of Talk (1981).

També va publicar obres de ficció, fortament influïdes pel pensament de Sartre.

El 2007, The Times Higher Education Guide el va classificar com el sisè autor més citat de llibres d'humanitats i ciències socials, darrere de Michel Foucault, Pierre Bourdieu i Anthony Giddens, i per davant de Jürgen Habermas.

Les seves principals àrees d'estudi inclouen la sociologia de la vida quotidiana, la interacció social, la construcció social del jo, l'organització social (framing) de l'experiència i elements particulars de la vida social com les institucions totals i els estigmes.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search